El passat dia 27 d'octubre ens colpia la notícia de la mort d'un dels grans prohoms del nostre país. Ha estat una gran pèrdua. Ara som tots una mica més orfes. Aquest estiu he llegit molts dels seus llibres. Han estat llibres que m'han canviat. Volia escriure una carta al mestre en agraïment. Malauradament, la mort ha arribat abans. Gran lliçó de vida. Hem de fer les coses quan les sentim. Sinó pot ser massa tard.
foto extreta de lazonagrisa.blogspot.com
Em dic Remei Blanco Porta. Tinc el títol de Llicenciada en Filologia Catalana per la URV. Possiblement, encara no sigui mereixedora d'aquest títol. Em cal treballar molt més. Com pot veure pels meus cognoms el meu pare no és català, és extremeny. La meva mare, sí, de Vilanova de la Sal (La Noguera). He nascut a Reus i hi he viscut tota la vida. Actualment tinc 33 anys. Com passa el temps! Fa uns tres anys vaig canviar de rumb professional. Actualment em dedico a la docència en l'ensenyament secundari. És molt difícil. Però apassionant. La meva feina és una oportunitat per crèixer. Molts alumnes no tenen interès en aprendre la llengua catalana. Molts alumnes, nascuts a Catalunya, escolaritzats a Catalunya, i que amb prou feines s'expressen en català, obtindran el nivell C (de zapato) quan acabin el quart de l'eso. Però, aquest no és el meu principal problema. Fet i fet, el meu problema és que no sé qui sóc, i on haig d'anar. Si jo sociolingüísticament, no tinc les coses clares, com puc pretendre ensenyar res a ningú. Com un cec pot guiar a un altre cec? Fa uns dies vaig trobar una frase que diu així: "És més bon pastor d'ovelles el que va al davant atraient-les que no pas el que va al darrera empenyent-les. Necessitem referents". Sap, potser no sóc prou catalana. De fet, què és ser català? Ara estic despertant la meva consciència en molts sentits. No puc deixar-me trepitjar com a ciutadana, però tampoc com a dona, o com a treballadora, i com a tantes altres coses. Jo he de ser jo. Jo no he d'ensenyar res a ningú. Simplement, ser el que sóc, i si algú li serveix d'exemple, benvingut sia. Tinc una cosina d'Alcalà de Henares amb la qual discutíem sobre qüestions lingüístiques de l'estat. Em va sorprendre totes les seves idees. Fins i tot, et planteges la possibilitat que de la mateixa manera que a ella li han ensenyat la història d'una manera, a mi me l'han pogut ensenyar d'una altra. Qui té la veritat? L'altre dia llegia una teoria en la qual es podia considerar Judes un aliat de Jesús per tal que el crucifixessin. Si no l'haguessin crucifixat, el cristianisme no hauria tingut el ressó que ha tingut. És Judes un veritable traïdor? Qui té raó? Però sí senyor Solà, hem de ser qui som. Aquesta és l'única veritat que podem posseir i l'hem de fer valdre. Li dono tot el meu agraïment pel seu exemple tan valuòs.
Adéu-siau i gràcies Mestre
Remei Blanco Porta
Reus, 20 d'agost de 2010
Aquí deixo un vídeo d'una cançó que com va dir al seu llibre Plantem cara! li agradava al Mestre. És la cançó Vinyes Verdes vora el mar d'Eduard Toldrà i lletra de Josep Maria de Sagarra. Els intèrprets són Dalmau González, tenor i Liliana Maffiotte piano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada